Sempre estem molt pendents de fer-nos entendre, de comunicar-nos bé, d'aconseguir unir les paraules i la intenció, que siguin un tot.

Tenim aquest desig: expressar amb paraules netes la nostra realitat. Ben mirat, això deu ser un gest de generositat. O almenys deu intentar ser-ho.

Com donar sal, una bona voluntat.

És una manera de fer molt semblant a la que tenen els autors quan, després d'un temps de feina i reflexió –d'escriure, de corregir, d'escriure de nou i de tornar a escriure fins que el cos diu prou–, aconsegueixen tancar un original. 

El pas següent és que les seves paraules, escrites sobre una pantalla, acabin impregnant en negre uns fulls blancs tractats industrialment que comunament anomenem llibres.

I ara és quan arriba el lector. O no.

La comunicació de l'escriptor amb aquest lector –quan el llibre està imprès i ha passat de la llibreria a la tauleta de nit i finalment a les mans faristol– no acaba amb la lectura, en el tu a tu de la pàgina als ulls. 

Els vincles, com en qualsevol altra activitat humana, continuen per altres canals.

El canal de comunicació que nosaltres oferim és aquest. Als escriptors. Als col·laboradors. Per continuar tan junts en la lectura.

Saldonar: Donar Sal, la sal de la terra…