Francesc Gil-Lluch

La bellesa de la lectura

Ens agradaria que els llibres que llegim a Saldonar —ja siguin de periodisme, de narrativa o de poesia— ens fessin demanar una tercera consumició al bar

Entrem a la llibreria. Agafem un llibre. Ens agrada la coberta. Llegim el text de la contra. Interessant. L’obrim i a la solapa ens mira l’autor. No el coneixíem però ens cau bé. Repassem l’índex i fullegem unes quantes pàgines. "El vull". Paguem. Busquem un bar. Demanem un cafè amb gel. Comencem a llegir. Som nosaltres, ara.

El cambrer ens fa mala cara. Potser hauríem de consumir alguna cosa més. Ja fa hora i mitja que som aquí. Però és que les mans se’ns han quedat enganxades al paper. Demanem una beguda més forta. I mentre ens la porta, ens preguntem per què estem llegint. I per què ens agrada tant.

Llegim novel·les, sí, perquè ens divertim, perquè l’escriptor ens agafa de la mà i ens presenta tots els convidats de la seva festa. No ens vol fer millors —ni segurament pitjors—, no ens invita a posar la societat de cap per avall, no ens vol instruir, no ens vol alliçonar. Ens vol mostrar un univers, el seu, i ens incita a imaginar altres maneres de concebre i organitzar el nostre. Ens regala sensacions inèdites perquè el nostre món es carregui de més sentit i sigui més bell.

Llegim poesia, sí, perquè el poeta és qui millor ens agafa les paraules que coneixem i ens les torna com si no les haguéssim vist mai. I el que, deliberadament, ens instal·la en un àmbit de referències que només disfrutarem si acceptem les seves normes.

Llegim llibres de periodisme, sí, perquè ens volem crear el nostre propi relat. El periodista ens posa davant dels ulls tots els fets, ben explicats, en un to narratiu, perquè siguem nosaltres els que arribem a les conclusions que més ens convinguin. L’opinió és nostra.

Ens agradaria que els llibres que llegim a Saldonar —ja siguin de periodisme, de narrativa o de poesia— ens fessin demanar una tercera consumició al bar.