La vida, la memòria i el temps segons Vittorio Sereni
Publiquem Els instruments humans, amb traducció, pròleg i notes de lectura de Joan-Elies Adell
Vittorio Sereni (Luino, 1913 - Milà, 1983) és un dels poetes italians més importants del segle XX. La seva vida i la seva obra van quedar marcades per la guerra: el 1943 va ser capturat al nord d’Àfrica i va passar dos anys en camps de presoners. Aquesta experiència, juntament amb els canvis socials i culturals de la postguerra, travessa bona part de la seva poesia.
Publicat el 1965, Els instruments humans és un dels llibres centrals de la seva trajectòria. Sereni hi escriu sobre la memòria, les absències, el pas del temps i la dificultat de trobar un lloc propi en un món que no para de canviar. Parteix sovint de situacions quotidianes i records personals, però els converteix en preguntes sobre la història i la condició humana. És una poesia que mira el món de cara, i que no dona res per resolt.
La traducció, el pròleg i les notes de lectura de Joan-Elies Adell ens permeten oferir-vos una edició acurada que us permetrà entrar en els poemes de Sereni, seguir-ne les referències i descobrir els diferents fils que els connecten.
Amb aquest llibre continuem la feina que Joan-Elies Adell i Saldonar hem fet aquests darrers anys per acostar-vos algunes de les veus més rellevants de la poesia italiana de la nostra època: Milo De Angelis —Tema de l’adeu, Encontres i paranys i Línia sencera, línia trencada—, Antonella Anedda —Historiae— i Attilio Bertolucci —El dormitori—. També hem incorporat al catàleg Filaments, d’Elisa Biagini, en versió de Pau Sitjà.
+ Línia sencera, línia trencada
Són poetes molt diferents, però tots ens ajuden a ampliar la mirada sobre la poesia que s’escriu i es llegeix avui. Amb Sereni, continuem aquest recorregut.
