Jon Lee Anderson, un dels grans corresponsals del nostre temps, va informar per primera vegada des de l’Afganistan a finals dels vuitanta, quan va cobrir la insurrecció dels mujahidins contra el règim de Kabul. Pocs dies després de l’11S ja era sobre el terreny com un dels primers testimonis de la nova guerra iniciada pels Estats Units contra els talibans i els aliats d’Al-Qaeda. L’exèrcit nord-americà s’havia imposat al camp de batalla, i la pau semblava oferir una oportunitat d’or perquè la societat afganesa tingués un futur democràtic. Però Bin Laden continuava amagat, els talibans s’estaven reorganitzant amb discreció i els estatunidencs ja tenien el cap a l’Iraq.

Perdre una guerra recull els escrits d’Anderson sobre l’Afganistan al llarg de gairebé un quart de segle. El malbaratament colossal, els senyals ignorats i les il·lusions infundades de les dues dècades de guerra l’han consagrat com un dels fracassos més grans de la política exterior moderna i com un símptoma del declivi imperial ianqui.

«Jon Lee Anderson és un analista extraordinari i de mirada lúcida. Escriu amb una prosa bella, i amb una empatia, paciència, agudesa i capacitat de comprensió excepcionals». —Rory Stewar