L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema. Els preus dels lloguers pugen i expulsen els veïns, i als joves els costa cada cop més emancipar-se. Però, fora de les dinàmiques del mercat, hem pensat què provoca aquesta situació?

Quines són les arrels del rendisme immobiliari? Com s’ho fan els rendistes per xuclar els recursos econòmics de la societat? Les polítiques urbanístiques, la fiscalitat, el finançament municipal, els règims de propietat i tota una bateria de decisions institucionals han contribuït a fer que l’habitatge i el sòl esdevinguin una eina per extreure rendes a costa de la majoria de la població. Barcelona n’és un cas paradigmàtic, però les mateixes dinàmiques es reprodueixen a tota la nació.

«Una ciutat justa i democràtica on viure valgui la pena».

El rendisme afecta no només a qui no té casa, sinó que també repercuteix en la capacitat d’inversió productiva, els salaris i l’economia que crea valor. La turistificació, la gentrificació i l’especulació transformen barris i pobles sencers i desplacen persones i famílies cada cop més lluny.

Entendre com hem arribat fins aquí és el primer pas per imaginar una manera de viure millor. Perquè una ciutat no és un actiu financer ni un parc temàtic: és un lloc per viure.