L'obra poètica de Joan Fuster, ara reivindicada i contextualitzada en l'avantguarda de la creació europea contemporània, té dues branques diferenciades: la d'un poeta exquisit i enlluernat per la poesia pura i el postsimbolisme, i la d'un escriptor irònic i provocatiu, sovint prosaic, amb un profund to surrealista.

La selecció de poemes que inclou No prosa —feta per Josep Ballester, que també signa un extens i meticulós estudi introductori— està pensada per oferir una mostra representativa de les composicions fusterianes de caràcter més surrealista, irònic i mordaç, les més desconegudes de la seva trajectòria, que per diverses raons van quedar inèdites durant molts anys.

No hi falten «Quasi-oda al Mediterrani» i «Homenatge a Bernat i Baldoví» de Terra en la boca, ni l'extraordinària «Elegia a Rabelais» inclosa en el seu Diari, ni la carta a Albert Manent en noves rimades per relatar la visita de Carles Riba a València el 1957, entre altres textos fonamentals.

La poesia de Joan Fuster, com tota la seva obra, es destaca com un combat contra els enemics declarats de l'ésser humà, sempre disposats a negar el món i la carn, el riure i la raó.