Vaig tenir la sort de coincidir amb Teodor Marcos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Jo era el seu afortunat professor del curs de Novel·la II, en què ell estava treballant una obra que a mi em semblava curiosíssima, però que em tenia desconcertat. No perquè el projecte que em va passar no estigués bé, sinó més aviat al contrari. Allò no només estava escrit amb perícia: era diferent, era original, era únic. I si havia de cercar referents que s’hi acostessin, sols podia pensar, sobretot, en una fusió macabra entre el Tristram Shandy de Laurence Sterne i la narrativa negra més clàssica, però amb tocs surrealistes a la manera de David Lynch i un insaciable humor rocambolesc més proper a Quentin Tarantino que a Francesc Trabal.

Però el que més em va sorprendre no era el material que tenia entre les mans. El que no podia entendre de cap de les maneres era que aquell estudiant meu estava convençut que el que ell estava construint no tenia sentit i no anava enlloc. Perquè el dubte es va fer més gran que la il·lusió. O perquè no havia trobat les persones adequades que li oferissin una mirada més ampla, capaç d’enfrontar-se als secrets, als misteris, als encerts i als errors que s’havien de corregir perquè allò comencés a brillar amb tota la seva esplendor. Sí. Com m’ha passat altres alegres vegades amb alumnes meus de l’Escola d’Escriptura, em trobava davant d’un diamant en brut que sols necessitava una mica de llima i moltíssima empenta. Com resoldríem aquella situació?

Llavors va arribar la providencial tutoria telefònica. Evidentment, i amb poques paraules però ben dites, vaig aprofitar per obligar-lo a agafar el bou per les banyes, a deixar-se d’hòsties i a treballar. I aquí va ser quan el mateix autor va començar a creure en la seva obra, sols un poquet, i s’hi va encarar fins aconseguir aquesta petita delícia que podrà gaudir, a partir d’ara, la gent que estimi la literatura i tingui ganes de llegir quelcom sorprenent. El resultat, després d’anys d’esforços i de revisions, després de treballar l’art de la insistència, és Frank Relly i els netsuke, que la bella editorial Saldonar posa a disposició del món amb el seu saber fer, tot perquè l’apassionat editor responsable, Francesc Gil-Lluch, va creure, com jo, que Teodor Marcos té coses a dir i les diu molt bé. I tant que sí.

Què és Frank Relly i els netsuke? En primer lloc, és una novel·la que hibrida diversos gèneres en un mateix doll que, tanmateix, és inclassificable sota una etiqueta única. És novel·la negra, sí, però també altera les categories de la novel·la negra convencional, i ho fa amb una gairebé escatològica mala llet, de la que a mi m’agrada. És novel·la eròtica, en efecte, però va més enllà i acaba aconseguint uns moments pujats de to que tenen un poder fora mida i, alhora, aprofita per escapar dels tòpics més llepats. És metaliteratura, exacte, però evadeix les problemàtiques masturbatòries d’altres exemples recents. És una comèdia salvatge, com no podia ser d’altra manera, però té la contundència d’un tremendisme i d’un sentit tràgic que fa que sentim la necessitat d’aprofundir en nosaltres mateixos perquè Teodor Marcos demostra saber caçar molt bé la naturalesa humana. Per aquest motiu, Teodor Marcos aconsegueix una obra que és caòtica però abastable, intel·ligent però propera, virtuosa però sense caure en l’autocomplaença. O sigui, un volum sensacional per a tota aquella gent que vulgui passar una bona estona, aprendre alguna cosa i, sobretot, experimentar emocions fortes. I, al final, tenir ganes de més, perquè el fonament de Frank Relly i els netsuke és, precisament, erigir un monument al Desig i al Misteri, les dues frenètiques cares d’una mateixa moneda.

Per a mi ha estat un plaer ser un dels artífexs del miracle que representa que aquest llibre arribi a la llum pública, així com haver tingut l’oportunitat de contribuir-hi amb un epíleg literari, que juga amb la intenció d’unir el món de Teodor Marcos i Frank Relly amb la meva cosmogonia poètica. El resultat és un quàntic camp unificat, laboratori d’exaltacions i d’idees que tant de bo en el futur tinguin continuïtat. Ara tot depèn de la Lectora i del Lector. Però sé del cert que cada Lectora i cada Lector que s’acostin a Frank Relly i els netsuke de Teodor Marcos se sentiran en eterna gratitud pel convit a l’aventura.