Octavi Gil Pujol

Literatura per passar-s'ho bé

Teodor Marcos no fa crítica social ni retrata èpoques fosques ni espais històrics. Vol disfrutar ell, i fer disfrutar els lectors

Quan es vol parlar d’una novel·la, sigui la que sigui, es poden escriure pàgines i pàgines analitzant la infinitat de trets diferents que en conformen la identitat: gènere, estil, personatges, ambientació, trama, intenció, temes, filosofia i uns eterns punts suspensius. Treballant com a editor amb l'original de Frank Relly i els netsuke, però, vaig sentir que en aquell text hi havia algun matís diferent, algun detall que la separava de la majoria de novel·les amb què m'he anat trobant. I al final se’m va fer evident quina era la perspectiva que definia, distintivament, aquesta novel·la, la seva raó de ser.

Les meves sospites es van confirmar quan vaig llegir l’article que Jaume C. Pons Alorda ha escrit en aquest mateix espai, Donar Sal, "Teodor Marcos i Frank Relly", on explicava que l’autor, Teodor Marcos, era el primer que no creia en la seva obra, que no li veia el sentit o el destí. Dic que això va confirmar les meves sospites perquè la sensació que transmet aquesta novel·la a mesura que se’n van passant les pàgines és que està feta per divertir, ni més ni menys. I per divertir l’autor, en concret.

Marcos escriu per passar-s'ho bé escrivint, per disfrutar, i això arriba al lector i de forma molt positiva. Perquè Frank Relly i els netsuke és un joc. És una novel·la fresca que desperta tot tipus d'emocions. Està construïda a partir d’una trama basada en el misteri, que es mostra més profunda a mesura que un s’hi va endinsant, i està acompanyada d’uns personatges que se senten reals, amb il·lusions, secrets, pors i debilitats.

Frank Relly i els netsuke no és una novel·la per fer crítica social ni tampoc per retratar èpoques fosques ni llocs històrics; és, senzillament, literatura per passar-s'ho bé. L’autor i el lector. Tots.

Frank Relly i els netsuke

Frank Relly i els netsuke

Teodor Marcos

#Narratives