Joan-Elies Adell fotografia Saldonar i ens deixa milers de versos traduïts de l’italià
El poeta i traductor Joan-Elies Adell ens ha enviat una foto.
Havia viatjat des de l’Alguer fins a Vinaròs —no sabem si de broma, ens deia que per festa major— i, a mitja tarda, havia fotografiat la platja de Saldonar.
A la memòria d’aquesta editorial va tornar un poema que havia escrit i que sempre ens ha agradat molt, «Barranc de Saldonar», on deia:
Soc al costat de la mar i el món ofereix
tota la seua espessor. Tan nítida que m'obliga
a retractar-me. Les coses són simples coses,
en el seu deteriorament. I només puc
respondre amb la llum d'un dia de platja
sota aquell cel d'agost que encara crema.
Un cel d’agost que sí, que encara crema, en el present i en el futur que compartim, Adell a l’Alguer i Saldonar a les Corts, a Barcelona, en plena evaporació de la ciutat.
Pensem que, entre moltes altres aportacions que ha fet, la nostra fauna poètica —lectora o componedora— deu agrair-li la gran feina de selecció i traducció de poesia italiana moderna que ens està subministrant, de poetes de primera, sovint inèdits aquí fins que s’hi ha posat.
Mireu què ha traduït i prologat en aquesta casa:
Milo De Angelis: Tema de l’adeu, Encontres i paranys i Línia sencera, línia trencada.
Vittorio Sereni: (aviat, abans d’acabar el 2026).
A més, també aquí, va publicar ara fa vuit anys el molt personal poemari Res no és personal, i una mica abans l’antologia canònica de la poesia catalana a l’Alguer, La Tercera Illa (no descartem que ens la tornem a trobar l’any que ve).
En continuarem parlant, de Joan-Elies Adell, segur que sí.
