Mercè Foradada ha novel·lat a L'amor quiet la relació dels seus avis, i n'ha sortit un retrat de la Barcelona benestant del primer terç del segle XX. Ho ressenya Lluís Llort a El Punt Avui. Podeu llegir l'article aquí

“Pocs mesos abans de morir, la meva mare em va donar una caixa atrotinada on hi havia 273 cartes, sense sobres, barrejades i, per sort, datades. Em va dir que les cremés. És el mateix que li havia demanat la seva mare, la Maria Simón, protagonista del llibre. Li vaig dir que no les cremaria i que les pensava llegir. Van dormir en un armari fins que, fa un parell d’anys, vaig decidir donar-los forma de novel·la”, explica Mercè Forada, autora de L’amor quiet, tercera novel·la que publica a Saldonar i desena de la seva carrera.

Les cartes entre Maria Simón i Alejandro Morillo van ser escrites entre el 1913 i el 1925, des de Barcelona, Puigcerdà i l’Amalon. A través d’elles, Foradada ens parla de la burgesia de l’època i, en certa manera, la desmitifica, l’humanitza.

El pare de Maria, Francesc Simón, va ser copropietari de l’editorial Montaner i Simón, la més important de l’època (on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada), amb seu a l’edifici de Domènech i Montaner, on actualment hi ha la Fundació Tàpies.

La trama es mou en dos espais temporals, el que parteix de les cartes i, en el present, la relació d’una altra parella. “Vaig optar per un registre que em resulta còmode, la barreja d’anàlisi documental i d’autoficció, pel meu interès per rastrejar petjades reals i, d’altra banda, per una tendència a l’expressió intimista que sempre es peixa en les meves vivències i sentiments”, detalla.

Al llibre es reprodueixen una carta de la Maria i una de l’Alejandro i la bellesa de la cal·ligrafia fa evident que en el futur aquesta mena de troballes inspiradores seran impossibles, perquè la comunicació actual té suport digital i una immediatesa que en condiciona la qualitat.

“En el fet de donar a conèixer fragments d’aquestes cartes també hi ha una concessió a la nostàlgia pel món en què la lletra escrita, el respecte per les plomes estilogràfiques, la cura per l’elecció dels papers i la correcció en l’expressió de pensaments i sentiments, senyorejava la comunicació escrita.”

“A través d’aquestes cartes he descobert infinitat de detalls curiosos, per obsolets, dels costums de joventut d’uns avis que vaig viure amb la mirada de la nena que era. He arribat a valorar la seva ingenuïtat i desemparament davant les dificultats de l’existència, fins i tot per a uns privilegiats com ho van ser ells, des del punt de vista material i cultural”, analitza Foradada.

A més de la doble relació de parella i costums de la burgesia benestant, L’amor quiet mostra aspectes rellevants dels inicis del segle XX, com ara els sotracs polítics i laborals d’una època convulsa, el món editorial, els inicis de l’arquitectura modernista, l’eclosió de l’automòbil i l’aviació esportiva i, fins i tot, la crisi de la grip espanyola.