Mercè Foradada revela centenars de cartes familiars a 'L’amor quiet', un retrat de la burgesia de principis del segle XX

L'escriptora desmitifica els privilegis de la Barcelona benestant amb una doble història que juga entre passat i present. Ho explica Gemma Sánchez a Eix Diari. Podeu llegir l'article aquí


L'escriptora vilanovina Mercè Foradada acaba de publicar L'amor quiet (Saldonar), una novel·la que neda entre el costumisme i el romanticisme, i que endinsa el lector a la vida burgesa de principis del segle XX. L'esquer de la història són més de 300 cartes que els avis de Foradada es van enviar entre els anys 1913 i 1925, les quals ha decidit treure a la llum per desmitificar els privilegis de la classe benestant i mantenir vius els seus familiars. L'escriptora intercala l'estima i les febleses dels seus avis amb la relació d'una parella actual. Amb els quatre, posa en valor l'amor de les persones grans, "aquell que vius quan la relació està consolidada, quan t'han caigut totes les venes dels ulls però l'acceptes i el valores", destaca en declaracions a l'ACN.

L'autora defineix les cartes dels seus avis com "les de l'enèsima traïció". I és que la correspondència entre Maria Simón i Alejandro Morillo havia de ser pràcticament un secret. Recorda que el seu avi va enviar les cartes a l'àvia demanant-li que les cremés després de llegir-les, però no va ser així. Guardades en una caixa, Maria Simón les va deixar en mans de la seva filla -la mare de Foradada-, demanant-li que fos ella qui les destruís. Però l'encàrrec tampoc es va complir, fins que la correspondència va arribar a mans de l'escriptora el 2004.

Reconeix que durant anys va mantenir les cartes en un calaix, fins que es va aventurar a llegir-les. "Em vaig enamorar d'aquella parella", explica Foradada, que ha estat més de tres anys treballant en la novel·la que acaba de publicar aquest febrer. Assegura que feia molt temps que tenia en ment escriure sobre l'amor des d'una visió poc habitual, i les cartes van ser l'excusa perfecte per donar-hi forma. "El protagonisme se l'acostuma a endur el romanticisme, la passió, el sexe i la gelosia, però mai l'amor dels qui tenim la sort de viure'l de grans", lamenta, destacant la importància de "les relacions consolidades, on hi ha molt amor però potser menys il·lusió".

A L'amor quiet, l'escriptora es proposa "humanitzar" la burgesia barcelonina. En el cas de la seva família, una classe benestant lligada a l'editorial Montaner y Simón, de la qual el besavi matern n'era copropietari. Ella admet que tenien un status "que no era objecte de simpaties", però celebra tenir l'ocasió de "demostrar que ells també tenien febleses, que patien per la salut i pels problemes quotidians, com qualsevol altra persona". "Això, unit a una innocència extraordinària, em va generar molta tendresa cap a uns avis que jo havia conegut quan ells eren molt grans", afegeix l'autora en una conversa des de Vilanova i la Geltrú.

La història s'articula a través d'unes cartes que la seva àvia "exigia amb vehemència" al seu estimat, especialment als estius, quan la parella se separava: ella marxava de la ciutat mentre ell es quedava a Barcelona dirigint una fàbrica tèxtil . Foradada destaca la possibilitat de veure com evoluciona la relació d'amor, passant d'unes expressions "embafadores i, fins i tot, ridícules" a un vocabulari més planer per parlar de qüestions de caire familiar. Alhora, l'escriptora celebra que la història permeti capbussar-se en una època marcada per grans moments històrics, com la grip espanyola, diverses vagues sindicals i la Guerra Mundial.

El relat de principis del segle XX es combina, a capítols alterns, amb la relació d'una parella actual, que es converteix en la veu narradora de tota la història. En el cas de la relació contemporània, l'escriptora ha apostat per oferir una trama basada en la ficció. Malgrat els cent anys de diferència entre les dues relacions, però, assegura que la puresa de "l'amor quiet" dins les parelles és del tot equiparable entre elles.

L'escriptora nega que la intenció de l'obra fos homenatjar la seva família, i reconeix que inicialment va haver de superar un fort dilema moral a l'hora de fer pública la correspondència que suposadament hauria d'estar convertida en cendres des de fa anys. Amb tot, creu que valia la pena compartir aquest "tresor" i poder "donar vida de nou" a la parella d'avis. Un cop perpetuada la "traïció" familiar, confia que d'aquí uns anys les cartes seran custodiades per la seva filla i no descarta que, més tard, les conservi la seva neta.

Amb L'amor quiet just acabat d'arribar a les llibreries, l'autora lamenta que la pandèmia impedeixi celebrar cap presentació oficial en format presencial. La intenció inicial era presentar la novel·la a la biblioteca modernista de la Fundació Tàpies, ja que és el mateix edifici on antigament hi havia l'editorial del seu besavi. Ara, però, es resigna a la difusió telemàtica confiant que el dia que amaini la pandèmia es podrà retrobar físicament amb els lectors.

Mentrestant, Foradada diu que ha decidit prendre un respir creatiu. Un cop publicada la que ha estat la seva desena novel·la, explica que l'únic projecte que té entre mans són uns petits relats escrits arran de la covid-19, Els contes del puto virus. Garanteix, però, que no té intenció de publicar-los i tan sols els ha difós entre les amistats. De cara a una propera novel·la, desitjaria dedicar-la a Mercè Rodoreda, les flors i els reconeixements familiars, però matisa que és una idea que encara ha de madurar abans de decidir tirar-la endavant.

L’amor quiet

L’amor quiet

Mercè Foradada

No-ficció