Fotografia

Jordi Borràs

Les cròniques negres

Alba Sidera ens regala 'Feixisme persistent', un llibre imprescindible, únic i de gran actualitat, que dignifica l'ofici de periodista

El primer cop que vaig desvirtualitzar l'Alba Sidera va ser al Bruc, en una taula rodona sobre l’extrema dreta en plena emergència salviniana a Itàlia, i amb tota l'extrema dreta espanyola ensenyant les urpes pocs mesos abans del referèndum de l’1 d’octubre. Però ja ens «coneixíem» a través de les xarxes des de feia uns anys. Vaig saber de la seva feina a partir dels magnífics articles que des de fa uns anys escriu per a El Punt Avui. Dic magnífics perquè té la capacitat de fer intel·ligible el laberint d'arestes de la política italiana, amb rigor i concreció. Explica els fets de manera entenedora i abastable. I exactament de la mateixa manera narra des de Roma les cròniques negres sobre l'extrema dreta italiana.

Precisament el naixement del feixisme va ser el motiu principal que em va dur a Itàlia dos cops l'any passat. La primera cita va ser a Milà, el 23 de març del 2019. Just cent anys abans, a la Piazza San Sepolcro de la capital de la Llombardia, Benito Mussolini i els seus homes van fundar els Fasci Italiani di Combattimento i van posar negre sobre blanc els primers continguts polítics del feixisme primogènit. La bèstia va néixer allà, i vaig voler aprofitar l'avinentesa per veure com es respirava en una commemoració com aquella, amb Matteo Salvini al poder. Així va ser com em vaig plantar al Cimitero Monumentale de Milà, on els neofeixistes feien el seu particular acte de record. Desenes de caps rapats nazifeixistes, uniformats amb jaquetes negres amb insígnies del Veneto Fronte Skinheads, van quadrar-se en formació militar davant d'un mausoleu que Benito Mussolini en persona havia fet construir. Al seu voltant, desenes de persones d'inequívoca ideologia feixista van aplegar-se per mostrar el respecte als homes que cent anys enrere havien forjat el mal més gran que va patir Europa el segle passat.

La segona cita va ser uns mesos més tard, a Predappio, el poble natal del Duce. Aquest cop, però, el viatge el vaig fer amb l'Alba Sidera. La ruta va ser entretinguda: des de la cripta on hi ha enterrades les restes de Mussolini, fins a les sinistres botigues de records on es ven tota mena de parafernàlia nazifeixista, passant per Villa Carpena —o Villa Mussolini—, situada a Forlì, a pocs quilòmetres de Predappio. No avançaré gaires detalls d'aquell viatge perquè està explicat fil per randa a Feixisme persistent i a través dels ulls de la seva autora.

L'Alba Sidera treballa amb precisió mil·limètrica i des de la primera línia de foc. És a dir, des d'allà on passen els fets, amb els ulls ben oberts i sense que se li escapi ni un sol detall, fent les preguntes oportunes en el moment adequat. I això és el que trobareu a les pàgines d’aquest llibre, una dissecció completa, interpretada des de l'òptica catalana, d'un tema candent: la puixança de l'extrema dreta italiana amb el govern de la Lliga de Matteo Salvini com a cúspide i el perquè de tot plegat. És un relat construït des de l’experiència de l'Alba al país transalpí, que ens explica des de la no-transició italiana, passant per la gran operació d'emblanquiment del feixisme durant l'era Berlusconi, el terrorisme feixista, el fenomen CasaPound o la dominació de Salvini, amb la col·laboració necessària del Moviment 5 Estrelles.

Feixisme persistent és un llibre imprescindible, únic i de gran actualitat, que dignifica l'ofici de periodista.

Feixisme persistent

Feixisme persistent

Alba Sidera

No-ficció