Ignasi Franch publica una ressenya d’Ànimes entre les dents de Borja Duñó a Nexe, en què afirma que “l’opció vegana està vinculada a l’ètica, l’ecologia i l’economia, però també als encaixos i desencaixos entre les persones urbanites i el món rural”. Podeu llegir l’article aquí.

El periodista cultural Borja Duñó explica a l’epíleg de la seva segona novel·la, Ànimes entre les dents, que el plantejament inicial era escriure una Rebel·lió dels animals del segle XXI. No es tractava de parlar dels problemes dels humans, com el clàssic de George Orwell El camino a Wigan Pier, sinó abordar allò que anomenem “la qüestió animal”. L’autor precisa que les dificultats del projecte —per exemple, fer que els animals s’expressessin sense humanitzar-los ni forçar-los a parlar— van fer que es replantegés l’obra.

Al final, Ànimes entre les dents tracta diferents conflictes. És una novel·la d’idees en què l’opció vegana està vinculada a l’ètica, l’ecologia i l’economia. Però també parla dels encaixos i desencaixos entre les persones urbanites i el món rural, que l’autor ja va abordar a Un paradís com el nostre, un assaig coescrit amb Laia Beltran; alhora que abraça la tradició narrativa de relatar unes vacances d’estiu rurals on hi ha calma, jocs, amors d’agost i dilemes vitals. La protagonista és ‘la Rínxols’, una noia que espera el moment de reiniciar la seva vida després d’anys de nomadisme familiar, i ho vol fer començant el curs com a estudiant a la llunyana Austràlia.

Doncs bé: Borja Duñó sacseja el panorama amb alguns esdeveniments que tensen les relacions entre els personatges i neguen la possibilitat d’una ficció sobre vides en pausa reparadora. La construcció d’aquest protagonista encara jove i fràgil, però amb moltes coses clares i una gran fermesa, inspira tendresa; de la mateixa manera, gràcies a un abordatge delicat, ens endinsem en la situació romàntica que viu, plena d’indecisions i la por que pot tenir un amor juvenil.

Amb tot, el relat està marcat per l’aparició de conflictes relacionats amb la presa de posició de ‘la Rínxols’, les respostes que rep i que generen enganxades dialèctiques, així com els dinars tensos i altres situacions que van més enllà. Circumstàncies que escenifiquen la insistència que, tret del que opinen alguns sectors socials, el veganisme no és una opció pas fàcil.

En aquest sentit, Duñó agermana de manera fluida la transmissió d’idees -amb un concurs de debats inclòs- i el relat bell i trist d’unes vacances que s’espatllen. Això fa que el darrer tram d’Ànimes entre les dents resulti sorprenent, ja que revela com, no només la violència entre éssers humans s’obre pas quan es qüestiona la violència exercida contra els altres animals; també les decisions preses a causa de la vulnerabilitat i la impaciència adolescent, acaben duent a escenaris difícils de preveure.

Així, enfront dels climes socials cínics que ridiculitzen els intents de practicar la bondat i la compassió, Animes entre les dents ens convida a dissentir, encara que això impliqui exposar-se.