A Mèdia.cat, Rússia-Ucraïna i la resta: la guerra mediàtica

Humbert Roma ressenya a Mèdia.cat el nou llibre del catedràtic emèrit de Comunicació Josep Gifreu a Saldonar, Ucraïna, la guerra pel relat. Podeu llegir l'article aquí.


“Una de les nobles funcions del bon periodisme en temps de guerra és i ha de ser compartir el patiment i el dolor causat entre la població afectada. El periodista de guerra, el professional que va al camp de batalla o que explora els desastres causats per cada explosió mortífera entre la població indefensa, ho fa només per poder dir als seus: jo ho he vist, jo ho he sentit, a mi m’ho han explicat, i així us ho vull contar, amb paraules, amb imatges, amb emocions, perquè la posterioritat no oblidi l’horror, el patiment, però també el coratge, la resistència i la solidaritat davant l’adversitat”.

Aquest paràgraf d’Ucraïna, la guerra pel relat (Saldonar, 2022), de Josep Gifreu, catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra que es defineix com a “periodista de taula”, resumeix la impressió més profunda que m’ha provocat la seva lectura. Com en altres ocasions, Gifreu aprofita el tema d’estricta actualitat que ha triat per analitzar –ara la guerra mediàtica a l’entorn de la guerra armada de l’imperi rus contra l’Estat independent d’Ucraïna– per fer l’elogi del periodisme de qualitat. Sobretot aquell que afronta els fets i els explica amb rigor, encara que això suposi per als periodistes, com passa en aquesta ocasió, la pèrdua de la llibertat o la vida.

Però aquest no és el tema central del llibre sinó una conclusió impactant. Amb una minuciosa recerca i exposició de testimonis escrits i videogràfics –l’apartat de notes és extraordinari: 253 per a 189 pàgines–, Gifreu fa una anàlisi de com cada part implicada –de fet tot el planeta, en una guerra que amenaça d’esdevenir mundial, i que pels seus efectes ja n’és– ha construït el seu relat mediàtic. I per quins mitjans l’ha comunicat. I, és clar, un dels aspectes més intressants n’és l’aportació documentada sobre com els canvis tecnològics han esdevingut decisius en aquest vessant comunicacional de la guerra. Canvis que impliquen no només com es comunica sinó qui comunica. Ara que qualsevol ciutadà pot captar –només amb un senzill telèfon mòbil– imatges i aportar-les com a testimoni dels desastres de la guerra.

L’autor destria i agrupa les parts del món afectades per aquesta “batalla pel relat” en quatre àrees: Rússia (“la maquinària implacable”), Ucraïna (“el poder de la transparència”), Occident (“un relat hegemònic?”) i el que denomina “Xina i el Sud Global” (“una neutralitat relativa?”). Posa atenció en la seva anàlisi als primers sis mesos de la invasió, sense menystenir-ne els prolegòmens, com ara les invasions anteriors: Crimea, Donbass… del 2014, afegint-hi una detallada i esclaridora cronologia. Fonamenta el seu argumentari amb solidesa i citacions abundants. Alguns fets recollits no cal ni comentar-los per la seva contundència. Com un article prou radical de Putin previ a la invasió i la guerra (ai no, l’“operació especial militar” com és obligat dir-ne, a Rússia, per mor de la censura), sobre “la Unitat Històrica de Russos i Ucraïnesos”.

Val la pena destacar com, en parlar de l’actitud d’Occident, Gifreu aporta testimonis de matisacions destacades al suport generalizat a Ucraïna. Són valoracions com ara les de Noam Chomsky, Joseph Stiglitz o el papa Francesc, que tot i remarcant la condemna a la invasió russa adverteixen de la responsabilitat dels Estats Units, l’OTAN i la UE en les causes que van afavorir el conflicte. És significativa, també l’atenció que presta a la diversitat d’estratègies  dels relats dels governs rus –amb el suport d’una estricta censura– i ucraïnès –més prediposat, amb matisos, a la transparencia informativa–. Un apartat especialment suggestiu és el que dedica a la Xina i el que anomena “el Sud global”. On destaca el suport majoritari –amb poques excepcions, a banda de, i encara també amb matisos, la Xina–, a les condemnes de les institutions de les Nacions Unides a l’agressió russa. Cosa que el porta a especular sobre un futur ordre mundial en què –com va passar durant la guerra freda– tinguin un paper rellevant els països no alineats.

Josep Gifreu ha estat entrevistat en diversos mitjans arran de la publicació del seu llibre. En podeu trobar dos exemples als diaris digitals El Nacional i Nació. Àlex Gutiérrez en feia aquest comentari al diari Ara.

Ucraïna, la guerra pel relat

Ucraïna, la guerra pel relat

Josep Gifreu

No-ficció