Amb un títol inequívoc, Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques, aquest llibre  posa al descobert el carnisme, ideologia invisible i violenta que regeix la nostra actitud —o bé d’amor o bé d’abús—, davant les diferents espècies que conviuen amb nosaltres. El «Per què» del títol és­ essencial, aquí. I Melanie Joy és clara com l’aigua mentre desmunta peça per peça la bastida ideològica que ha funcionat durant segles —segurament mil·lennis— i que ens manté encara, a la majoria, amb una bena als ulls.

Joy ens mostra, des del camp de la psicologia social i de forma magistral, com s’ha construït tot allò que creiem normal, natural, necessari i fins i tot bo (sí, també de gust) i que tant de mal ens fa tant a nosaltres com a la gran majoria d’animals no humans.

Aquest és un llibre revolucionari que continua canviant la vida de qui el llegeix. Ja no tornareu a veure la vostra relació amb els animals de la mateixa manera. Amb una mica de sort, fins i tot trobareu dins vostre l’empatia i la valentia necessàries per canviar-la.

Setze anys després de la primera publicació, aquest clàssic del nostre temps s’havia traduït a vint-i-tres llengües, entre les quals faltava el català. Saldonar —amb una edició preciosa, esplèndida coberta de Montse Galbany i excel·lent traducció de Ricard Soler Roger—, posa remei a aquesta mancança, un fet que cal cele­brar com es mereix: els lectors i les lectores en català han de poder trobar obres tan importants com aquesta en la seva llengua. Jo mateix només podia recórrer a l’original en anglès o bé a la traducció castellana quan feia recerca per a la meva novel·la Ànimes entre les dents.

En aquell moment, pel que fa a llibres que posaven al descobert sense embuts les nostres relacions paradoxals amb multitud d’espècies d’animals, només es podien trobar en català el Manifest animalista de Corine Pelluchon, la novel·la de fantasia Doctor Rat de William Kotzwinkle i els llibres infantils La teranyina de la Carlota d’E. B. White i Què és ser vegà de Charlotte Willis.

I si t’interessava què n’havien dit els antics, tenies Contra el fet de menjar carn de Plutarc i La disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, però autors contemporanis tan importants com Upton Sinclair, Peter Singer, Carol J. Adams, Jonathan Safran Foer, Ed Winters i Melanie Joy s’havien de llegir en anglès o traduïts al castellà.

La setmana de la presentació d’Ànimes entre les dents vaig saber que un altre llibre sobre la mateixa temàtica, Sedició a la granja, es presentava el mateix dia. Quin encert! Per no coincidir, Ara Llibres va tenir la gentilesa de moure la seva presentació i vaig anar-hi. Així vaig coneixe’n l’autor, Lluís Freixes. Resulta que Sedició a la granja era el primer assaig sobre el tema mai escrit originalment en català i Ànimes entre les dents la primera novel·la. Sense ser-ne plenament conscients, estàvem fent història.

D’aquesta casualitat i vist el gran buit que existia en la nostra llengua, va sorgir la idea d’impulsar el Manifest per a una literatura antiespecista en català, que va rebre unes cent quaranta adhesions de persones dels àmbits acadèmic, científic i literari, entre molts altres, a banda d’entitats i institucions. Això va esperonar Saldonar a comprometre’s amb la publicació de títols originals i la traducció d’obres essencials, a un ritme d’una traducció i un original per any.

Quan ens vam plantejar quins llibres valia la pena traduir ens va semblar que Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques havia de ser el primer. Estem segurs que tothom que el llegeixi ho agrairà.

En obres posteriors, com How to end injustice everywhere, Melanie Joy ha explorat els trets comuns en les mentalitats que fan possibles totes les injustícies: racisme, sexisme, carnisme… Les que cometem contra els animals solen ser les més invisibilitzades, com també ho són sovint les que es cometen contra les llengües minoritzades que lluiten per sobreviure: molt sovint, els parlants de llengües majoritàries són cecs al seu privilegi i insensibles als drets lingüístics dels altres.

Quantes vegades moviments d’esquerres, feministes, ­ LGBTI+ o antiracistes han menystingut el català? Quantes vegades aquests mateixos moviments, i fins i tot el de la defensa del dret a la llengua i de l’alliberament nacional, han menystingut els drets dels animals?

Jo us ho diré: cada vegada que en aquestes trobades s’ofereixen, entre pa i pa, parts dels seus cadàvers trossejats i les secrecions dels seus cossos explotats.

Sota el concepte d’interseccionalitat, aquests moviments solen defensar totes les causes possibles menys el dret a la llengua o el dret dels animals a viure lliures d’esclavitud, mort i patiment.

I de vegades, cap de les dues coses. Llibres com els que teniu a les mans són el millor antídot per no deixar que es trepitgin ni una causa ni l’altra.

I és per això que som aquí, perquè no ens conformem amb el món tal com és, aspirem a un món més just, a un món millor.