L'autora estatunidenca presenta al Vegan Fest de Terrassa l'edició en català d'un dels llibres més influents del nostre temps. Borja Duñó en parla a Time Out. Podeu llegir la crònica aquí

Qui no l'ha llegit n'ha sentit a parlar. El títol del best-seller de Melanie Joy Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques és tan eloqüent com impossible oblidar, i continua interpel·lant la consciència dels lectors de 23 llengües des de fa més de quinze anys. Era una pena que no el tinguéssim en català, però ja és aquí: precisament, Joy és a Catalunya per presentar-lo al Vegan Fest, el festival vegà a l'aire lliure més gran d'Europa, amb una afluència de prop de 56.000 persones només en l'edició passada. 

El dia abans de la presentació aprofitem que és a Barcelona atenent la premsa per dur-la a dinar i conversar tranquil·lament. Octavi Gil, editor de Saldonar, li ha portat un exemplar nou de trinca. Traduït per Ricard Soler i amb pròleg ni més ni menys que de Yuval Noah Harari, el llibre fa patxoca. El subtítol diu Una introducció al carnisme i aquest és el quid de la qüestió. Per a qui no ho sàpiga, el carnisme és un terme encunyat per Joy que es refereix a la ideologia invisible que ens condiciona a l'hora de menjar determinats animals.  

"El vaig reescriure per aquesta edició, vaig actualitzar les estadístiques i alguna qüestió de lèxic", explica un cop som dins el Velada, un oasi vegà en una antiga joieria modernista de Puig i Cadafalch, al carrer Ferran. Entre tapes veganitzades com les bombes de la Barceloneta i els pebrots farcits de no-formatge fresc gratinat amb allioli i acompanyats d'espàrrec, ens explica que els lectors no-vegans no debaten mai els fets que exposa en el llibre. "Poso paraules a coses que ells ja tenen dins", afirma. 

"La majoria de gent vol viure alineada amb els seus valors –diu–, però no pot fer el canvi fins que se senten empoderats, tenen por de fer canvis radicals, de quedar al marge, de perdre la identitat", exposa. "No cal que siguis totalment vegà per ser part de la solució, només has de ser-ho prou", explica. És d'aquesta manera que ha connectat amb moltíssima gent que, probablement, si hagués optat per un discurs més radical, no s'hauria atrevit a acostar-se al seu llibre.    

Com acabar amb totes les injustícies

Doctora en psicologia –el seu camp és el de la psicologia social– i experta en relacions, Joy no només ha escrit sobre veganisme, un terme, que segons ella, encara fa por. Acaba de publicar la novel·la A half-hearted death wish, una ficció plena d'humor negre en què la seva protagonista lluita contra una inexplicable pulsió de suïcidi. També ha escrit l'assaig How to end injustice everywhere, és a dir, Com acabar amb les injustícies a tot arreu, un altre títol terriblement eloqüent. 

"L'experiència de les víctimes [de qualsevol injustícia] sempre serà diferent, i comparar-les seria ofensiu –aclareix–, però quan mires alguns dels problemes més greus del món veus que totes comparteixen la mateixa estructura i mentalitat. El denominador comú és una disfunció relacional que afecta la integritat i la dignitat de les parts". Per tant, el racisme, el masclisme, l'especisme, etcètera, comparteixen la mateixa arrel, "totes les injustícies estan basades en el concepte de jerarquia moral".

Ho entenem, però sembla que part del món actual treballi en sentit contrari, deixant de banda la integritat i atacant la dignitat de l'altra part. "Bé, quan hi ha un moviment reaccionari [ella utilitza el terme backlash] és perquè les idees que ataca són fortes. Soc optimista pel que fa al nostre potencial per evolucionar moralment, el que no sé és si ens destruirem abans", diu amb mitja rialla. Aquesta evolució implica "expandir el nostre cercle moral per incloure els no-humans –afegeix– hem de posar els animals al mapa de la justícia social".