Fotografia

Àlvar Llobet

Un GPS per orientar l’independentisme

L’independentisme necessita un GPS que l’orienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República

Picar pedra és un llibre que neix a partir d’una desena de converses mantingudes durant l’any 2020 entre Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, persones amb un enorme bagatge polític i molts anys de militància en els espais de l’esquerra nacional. 

Els raonaments derivats d’aquestes trobades, celebrades enmig dels paratges moianesos del municipi de Santa Maria d’Oló, han estat ordenats i escrits en una primera versió pel firmant d’aquest pròleg, una tasca que els tres ponents d’aquest llibre han ampliat, enriquit i actualitzat en funció dels esdeveniments ocorreguts en aquests darrers mesos. 

La inhabilitació del president de la Generalitat per desobeir i no despenjar una pancarta del balcó del Palau, la irrupció de la pandèmia que ha provocat una profunda crisi econòmica, social i emocional i ha capgirat despietadament les nostres quotidianitats —i també alguns dels enfocaments d’aquestes pàgines— o la celebració d’unes eleccions al Parlament inauditament convocades per un tribunal de justícia en contra de l’opinió majoritària dels partits polítics són uns episodis que s’han viscut durant l’elaboració del llibre. Retraten una actualitat plena de pors i incerteses i ens obliguen a replantejar-nos molts àmbits de les nostres maneres de funcionar com a individus i com a membres de la societat. 

Els reptes de futur després del marasme dels darrers mesos necessiten noves reflexions, propòsits en positiu i accions amb voluntat de ser compartides i que ambicionin una mirada de gran angular. Aquesta recepta, que ha de servir per redreçar el nostre món post-Covid-19, també és vàlida si circumscrivim el camp al de la política catalana i, més concretament, al del camí en direcció a la República. 

Aquest llibre va d’això, de fer aportacions sòlides al debat sobre l’estratègia que cal seguir per transitar cap a la independència de Catalunya, una via minada per la repressió —com s’ha vist de manera innegable des de la tardor del 2017— i farcida dels dubtes lògics que sorgeixen quan es trepitgen terrenys ignots. 

Es tracta d’un camí gens fàcil que caldrà, per força, que es recorri sense fer «un pas en fals, ni mai cap passa enrere», apel·lant a les paraules de Francesc Macià. Perquè això passi, abans cal cimentar bé les bases que permetin avançar amb la determinació precisa, i per aquest motiu és necessària la concepció d’una guia. 

L’independentisme necessita un GPS que l’orienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República. Una estratègia consensuada que alerti dels topants i faci conèixer les realitats del repte que es vol abordar. 

Per aquest motiu, els tres conversadors repassen les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats del moviment republicà català a partir d’una anàlisi realista de la situació de la política del país. 

Puigcercós, Huguet i Codina revisiten el passat per desmuntar mites i tombar mentides, incardinen reflexions sobre l’actual correlació de forces a Catalunya, els hiperlideratges als partits polítics, el diàleg amb Espanya i l’estratègia de lluita no-violenta, i apunten canvis a l’hora de presentar-se a Europa, un continent que recela dels nacionalismes i els moviments independentistes, tot i que comprèn el cas català, atesa la degradació de la democràcia espanyola. 

Els casos de corrupció, una monarquia desprestigiada, l’auge d’una ultradreta declaradament franquista o la repressió dels aparells judicial i policial sobre la societat catalana i la dissidència en general són debilitats que ensorren més enllà dels Pirineus allò que anomenen la «marca Espanya». 

Per valorar aquest context, el lector trobarà en aquestes pàgines diversos capítols que serveixen per sospesar la potència de l’adversari, que no es configura només en un govern estatal ni en un sistema de partits monàrquics i espanyolistes, sinó sobretot en una gran estructura de poder que arrela en la dictadura i que té a l’abast totes les palanques de control i repressió al servei d’un poderós conglomerat d’interessos econòmics. La llotja del Bernabéu i l’Ibex-35 són paradigmes d’aquesta troca de conveniències, privilegis i lucres per a uns quants que l’estat espanyol ni s’esforça a dissimular. 

Per confrontar-se a aquest panorama, es proposen línies d’acció per picar pedra, tant en l’àmbit institucional com en el terreny de l’acció social, que facin compatible la gestió del «mentrestant» —més necessària que mai arran de la crisi provocada per la pandèmia— amb l’impuls de noves formes de lluita cívica que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors de la societat catalana. 

Després d’una època dominada per relats èpics i un excés d’eslògans que anunciaven una proximitat de la independència que va demostrar-se irreal, els ponents tracen l’objectiu de ser més, de continuar aplegant forces socials i polítiques. En definitiva, d’ampliar els perímetres de l’independentisme per assolir i construir una República Catalana que es fonamenti en un model diferent de l’espanyol i que sigui garant del progrés, el benestar i la justícia social.

La publicació d’aquesta aposta per augmentar la base i les claus per saber com cal fer-ho arriba poques setmanes després d’uns comicis en els quals l’independentisme ha superat per primer cop a la seva història el 50% dels vots emesos. La baixa participació provocada per la por al virus explica, en bona part, aquest èxit percentual que, si bé no es pot interpretar com un creixement del suport en termes absoluts, ha de servir d’oportunitat per obrir noves etapes, amb els errors del passat apresos.

Picar pedra

Picar pedra

Joan Puigcercós
Josep Huguet
Francesc Codina

No-ficció