Anna Molina a 'El Temps': "El que pretenia amb 'Voliac 2004' era naturalitzar la infidelitat"

Anna Molina (Priorat, 1972) retrata en la seva nova novel·la, Voliac 2004, la complexitat de les relacions humanes on predominen els secrets familiars. La Júlia, una escriptora reconeguda, haurà d’enfrontar-se als fantasmes del passat quan l’Adela, una jove periodista, li proposa escriure una biografia de la seva vida.

Lourdes Garcia l'entrevista a El Temps


 

—La Júlia i la Justa, els dos personatges principals, simbolitzen les dues formes d’enfrontar la vida?

—Efectivament. És com si la Júlia sentís que està en mans del destí i no fes res per canviar-ho. Ella creu que les coses li venen una mica donades i té una posició més passiva enfront de la vida. En canvi, la Justa està decidida a fer el seu camí, no depèn del destí. Sols depèn d’ella mateixa. Tenen una manera de veure la vida i d’actuar totalment diferent. 

—Totes dos han patit episodis durs al llarg de la seva vida.

—Evidentment, la Júlia ha estat castigada per moltes coses a la vida. Però la Justa també. La diferència és que una decideix sobreposar-se i l’altra es tanca al seu món. La Justa, que és una persona que ve d’una petita localitat, té una entesa més universal del món. En canvi, la Júlia, que ha vist món, té molts problemes per comprendre la societat en la qual viu. Llavors, potser els microcosmos, vists des del macrocosmos, no s’acaben d’entendre.

—Les relacions entre els distints personatges, especialment entre mares i fills, són molt complexes.

—Això ocorre, en bona mesura, pel sentiment de culpabilitat d’alguns personatges. Voliac 2004 parla de totes les coses que no es diuen, però que tenen un pes molt gran. Que la Justa contés que té un fill podria haver-ho canviat tot, però decideix no fer-ho. De vegades, amaguem coses que, si les diguéssim, tot seria més fàcil. Farien mal al principi, però a llarg termini seria una bona decisió. La complexitat de les relacions humanes fa que ens compliquem massa la vida. Aquesta novel·la parla dels secrets familiars, allò que no diem, de vegades, té més pes que el que sí.

—Es crea una mena de relació maternofilial entre l’Adela i la Júlia?

—Al principi, la relació entre l’Adela i la Júlia és una mica tensa perquè la Júlia és una persona més aviat esquerpa. Però, a poc a poc, totes dues es van obrint. Això fa que l’Adela sigui el personatge que més evoluciona al llarg de la història. De fet, el viatge al Priorat (Vilella Baixa) li canvia la vida. A més, les dues han perdut els seus respectius familiars, això fa que es produeixi aquesta relació entre elles.

—La infidelitat és un tema transversal al llarg de la història.

—Generalment, la gent l’entén com un tabú. El que pretenia amb la novel·la era naturalitzar la infidelitat reflectint que tothom alguna vegada l’ha patit. Tots hem sigut víctima o botxí. Ningú en parla però potser, si se’n parlés, tot seria més fàcil. És una qüesti. que la societat tendeix a estigmatitzar. A la novel·la, com que tots els personatges la pateixen, es crea un clima de naturalitat.

—Predominen a Voliac 2004 les protagonistes femenines amb caràcters molt marcats.

—Ho he fet una mica a consciència perquè la història del Priorat és la història dels pagesos. El món del vi està dominat pels homes, però la feina de la meva mare —l’única dona de la família— era molt dura. I el que volia amb Voliac 2004 era canviar una mica els rols: aquí les persones que han fet un gran vi són dues dones i tenen gent que treballa per a elles. Els homes van una mica a remolc seu. Ho he fet per donar a conèixer el paper de la dona: sense nosaltres no hi ha vi. És un reconeixement per la invisibilització continuada que patim.

—El retrat psicològic dels personatges és molt acurat.

—Quan escric, mai no sé com acabarà la història, tampoc sé quin rumb i quin destí els espera als personatges. Els creo i després els deixo actuar. Intento ser fidel al llarg de la història a la seva forma de ser.

Voliac 2004

Voliac 2004

Anna Molina

#Narratives