El PEN Català i Saldonar han presentat a la Universitat de Barcelona El dret a la llengua, que suposa el primer pas d'un projecte de renovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. En fa la crònica Abril Arbós Arbós a Núvol. Podeu llegir l’article aquí

A punt dels trenta anys de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, el PEN Català presenta el primer pas d’allò que vol ser un projecte de revisió i renovació d’aquesta Declaració. Amb la col·laboració del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals), la Fundació Josep Irla i la Xarxa Vives d’Universitats, han publicat El dret a la llengua (Saldonar), un assaig col·lectiu que dona un cop ferm sobre la taula; és una declaració d’intencions sobre el procés que tenen la voluntat de dur a terme en un trienni.  

L’antologia recull dotze veus expertes de sectors diversos que prenen com a punt de partida el seu àmbit professional per tractar els drets lingüístics en el present. En considerar, doncs, l’administració oficial, l’educació, les noves tecnologies, l’economia o la demografia, esdevé una publicació homogènia que presenta una nova proposta a partir de la qual enfocar una DUDL renovada. 

Com és costum a casa nostra, el recull consta d’una primera part que serveix per incidir en el passat; es presenta una revisió històrica de la DUDL. A partir dels principis bàsics que l’han configurat des de la seva publicació i fent referència al seu recorregut internacional, s’obre un debat sobre el seu present i futur que s’entén com un ventall de camins que no podrà esquivar per consolidar-se com una declaració ferma, compromesa i col·lectiva, perquè «les dimensions col·lectiva i individual dels drets lingüístics són inseparables i interdependents».

Si els drets lingüístics a l’inici del segle XXI signifiquen l’aposta per les relacions simètriques i de reconeixement mutu, la necessitat actual de reviure la DUDL neix de la «tràgica tensió entre l’embat d’homogeneïtzació cultural i la resistència lingüística», que clou, arreu del món i irrefutablement, amb la mort o la vida de les llengües. De fet, el sociolingüista Isidor Marí Mayans adverteix del caràcter d’emergència que ja té la crisi de diversitat lingüística: «L’alerta de la UNESCO sobre la previsible desaparició del 90% de les llengües del món al llarg d’aquest segle és més vigent que mai».  

Prenent consciència de l’acceleració dels processos de substitució lingüística facilitada per les condicions de vida actuals, Oriol Ramon i Mimó ens recorda que «allò que fa imprescindible la llengua en la cultura de la pau és la seva condició transmissible i acumulable: és un bé accessible a tots i la seva adquisició no comporta cap renúncia». Igualment, lamenta que la crisi lingüística no és res més que una branca de «la profunda crisi democràtica mundial». De fet, aquest darrer punt és el que va denunciar Fèlix Martí el passat 13 de maig durant la presentació oficial del llibre a la Universitat de Barcelona, que va ser un dels membres encarregats de portar, al seu moment, la Declaració a l’ONU. D’altra banda, també va recordar el compromís de cadascun dels que van acompanyar-lo en el procés, amb una contundent afirmació: «L’estimació per la diversitat lingüística forma part de la defensa de la diversitat humana». 

Davant d’aquesta situació d’emergència, què ha de fer el PEN Català? Vicenta Tasa, cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, durant l’acte de presentació, va insistir en la «voluntat del Comitè d’obrir un debat internacional que tingui una mirada global sobre les llengües minoritzades i amenaçades». Així, un pas imprescindible és el de tenir representació directa davant la UNESCO, i així aconseguir una veu que sigui escoltada a escala internacional. Simona Škrabec, autora del pròleg, va apuntar que «la llengua d’Europa és la traducció» i, per tant, és el que ens aporta riquesa i diversitat com a societat en tots els àmbits, però cap no seria possible sense el lingüístic, perquè «ens permet veure i entendre el món de maneres diferents». En definitiva, l’acte, com també el llibre, va impregnar-se d’esperança i compromís per dur a terme una Declaració total i adaptada als nostres temps que, mitjançant la revisió dels principis originals, pugui impactar a escala internacional i europea per, després, collir els fruits a escala local.