Laura Serra ressenya El dret a la llengua al diari Ara. Destaca les paraules de Vicenta Tasa Fuster, coordinadora del llibre, que impulsa el PEN Català per promoure una revisió de la Declaració Universal de Drets Humans: “Totes les persones tenim dret a la nostra llengua en el nostre país. És una qüestió de dignitat humana. I tots tenim dret a la seguretat lingüística; és a dir, a viure en la nostra llengua. Si això no passa, estem davant de situacions de dominació cultural i lingüística, i per tant també personal”. Podeu llegir l’article aquí

"Totes les persones tenim dret a la nostra llengua en el nostre país. És una qüestió de dignitat humana. I tots tenim dret a la seguretat lingüística; és a dir, a viure en la nostra llengua. Si això no passa, estem davant de situacions de dominació cultural i lingüística, i per tant també personal", afirma Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), professora de dret constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics.

Combatre els lingüicidis i els abusos que afecten la llengua i la identitat dels pobles va ser la premissa que va provocar que, el 1996, Barcelona protagonitzés una fita històrica: la signatura de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), un document que es va elevar oficialment a la Unesco. Es tractava d'un text impulsat pel PEN Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) que desplegava 50 principis en defensa de la diversitat lingüística i per a la protecció de les minories lingüístiques. Tot i que aviat es va veure que les Nacions Unides no l’assumirien com a full de ruta amb pes jurídic vinculant, els seus principis han transformat desenes d'entitats internacionals. També ha servit perquè estats de Llatinoamèrica, l'Àfrica i l'Àsia assumeixin la defensa de les seves minories lingüístiques i l'ONU ha acabat incorporant la idea que els drets lingüístics són drets humans.

Gairebé trena anys després, el Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català torna a posar sobre la taula la necessitat de combatre —i amb més urgència que mai— l'impacte sobre la diversitat lingüística de la globalització, les migracions, les tecnologies i les polítiques uniformitzadores. El llibre El dret a la llengua (Saldonar), escrit per una quinzena d'especialistes i membres del PEN com Carles Torner, Isidor Marí, Oriol Ramon i Jordi Martí Monllau, reobre el debat i l'actualitza.

5.000 llengües, 200 estats

"El capitalisme tecnològic i financer és un factor accelerador de la desaparició de tota mena de diversitat en el món, també pel que fa a les llengües. Ara bé, estic convençuda que si demà desaparegués el capitalisme continuarien desapareixent i minoritzant-se llengües. Són fenòmens que tenen a veure amb les formes de dominació d’uns grups sobre uns altres amb el sistema socioeconòmic de l'època. Ho demostra que, a tot Europa, només sobreviu una llengua preindoeuropea, l’euskera", afirma Vicenta Tasa, que ha coordinat el llibre.

L'ambició és que la DUDL pugui influir en la política lingüística dels estats, que tenen la sobirania lingüística. "Hi ha unes 5.000 llengües i uns 200 estats, que reconeixen de manera diferent l'ús oficial i social de les llengües. Les possibilitats de viure en català o valencià seran diferents segons el lloc en què et trobis i l’activitat que vulguis fer", assenyala l'experta en seguretat lingüística, en referència als quatre estats on es parla català. "Estats com Suïssa, el Canadà, Bèlgica o Finlàndia tenen models acceptablement igualitaris i respectuosos amb la seva diversitat lingüística", apunta.

Tecnologia i immigració: els reptes

Un dels aspectes que més ha canviat respecte de fa trenta anys són les noves tecnologies, que semblaven eines emancipadores al marge dels estats i han resultat tot el contrari: factors de minorització. "Totes les revolucions tecnològiques han reforçat sempre les llengües dominants de cada moment. La inversió i la producció de tecnologies emergents es concentra als Estats Units i la Xina, i van acompanyades de dues llengües, l'anglès i el xinès", afirma Tasa, que al llibre analitza justament com garantir els drets lingüístics en l'entorn digital. "De totes les llengües minoritzades i sense estat, el català és la que té millor situació en el món digital i, malgrat això, és precària. Llengües com el finès, el danès, el gaèlic irlandès o l’islandès tenen una posició molt dèbil", afegeix.

L'altre aspecte en què es fa èmfasi, amb un article del lingüista Pere Comella, és en els drets lingüístics de la població immigrant –i el dret a la seva llengua d'origen– i com es fan compatibles amb la integració social i lingüística i amb les llengües pròpies d'un territori –especialment si té una llengua ja minoritzada, com el cas català–. Tots dos aspectes demanen polítiques públiques intel·ligents i ben dirigides. 

Feminisme, ecologisme, llengua 

"Sempre m’ha cridat l’atenció la limitada atenció per la diversitat lingüística de sectors del moviment feminista o del moviment ecologista", lamenta Tasa. Per a la catedràtica, la pèrdua de la diversitat natural està estretament relacionada amb la pèrdua de la diversitat cultural, lingüística i de formes de vida. Només si existeixen junts fan possible "viure en un lloc amb una comunitat cohesionada" i "amb seguretat". "No és estrany que l’ecologisme, el feminisme i els drets lingüístics siguin especialment perseguits i odiats pels qui aspiren a construir estats autoritaris, a Europa i al món occidental –afirma la professora–. No hi ha res més perillós que voler construir societats homogènies, pures i excloents".