Joan Burdeus publica a Núvol l'article "Catalunya, banc de proves del feixisme que vindrà", i destaca que el llibre dels germans Engles presenta la història documentada de tots els moviments que tenen la no-violència com a arma estratègica

No hi ha cap dissecció més precisa de la desobediència civil no violenta contemporània que el Manual de desobediència civil (Saldonar), de Mark Engler i Paul Engler. A part d’una història documentada de tots els moviments que caben sota aquest paraigua, l’interès del text dels dos Englers és que presenta la no-violència com una eina estratègica independent de les motivacions morals del moviment que la vulgui adoptar.

El llibre s’ofereix com un manual que continua la tradició del llegendari De la dictadura a la democràcia, de Gene Sharp, i radicalitza la tesi: que els reptes no violents són el doble d’eficaços que els que recorren a la lluita armada o a altres formes de violència física per aconseguir els objectius polítics ja se sabia, però ara hem après que, com més democràtica i liberal sigui la cultura sobre la que es lliura la batalla, més s’incrementen les possibilitats d’èxit dels no violents. La conclusió en el cas català és que, si l’enemic és un autoritarisme que comença a treure la pota, el pas del temps ens juga a la contra: com més s’adormi la cultura de la llibertat, menys efectiva serà la no-violència que ha caracteritzat el moviment independentista.