Al web FactsBuddy.com podreu trobar un text breu sobre mi, la periodista nord-americana Amanda Hess. Facts Buddy es descriu com un «web optimista que té com a objectiu atreure un gran públic interessat a obtenir informació», cosa que vol dir que rastreja internet a la recerca de dades personals i les aboca a la plantilla d’una vida.

Segons internet, Amanda Hess és «una dona d’estatura mitjana». Va néixer als «Estats Units, on els seus pares la van criar amb molt d’afecte i suport». Escriu sobre internet, per la qual cosa «rep una remuneració satisfactòria». Està «casada amb el seu atractiu marit Marc», i «el feliç matrimoni viu a Brooklyn amb el seu fill Alma, que va néixer l’octubre del 2020». Tot és veritat: l’alçada, la feina, el marit. Llevat del que diu sobre el meu fill.

De fet, en tinc dos, de fills. El primer va néixer el 2020, però no a l’octubre. I no es diu Alma. Quan vaig trobar la meva biografia a Facts Buddy, vaig sentir com si acabés d’accedir a un univers alternatiu. Un dia, quan feia poc que estava embarassada, passejava amb en Marc per la riba d’un estany, amb la nostra notícia secreta crepitant entre nosaltres, i li vaig dir que, si era una nena, potser voldria posar-li Alma. Però, aleshores, un test prenatal va detectar un cromosoma Y en les cèl·lules fetals que em circulaven per la sang, i la meva imaginació es va dispersar cap a una altra llista de noms. No vaig mencionar el nom d’Alma a ningú més.

He intentat esbrinar per què Facts Buddy es pensa que vaig posar aquest nom al meu fill, i això és el millor que se m’acut. L’octubre del 2020, vaig publicar una foto del nadó a Instagram. És rosat i petitó, i descansa còmodament entre la sofraja del braç i el palmell d’en Marc. Porta un pitet blau cel que en Marc va encarregar a Etsy com una broma privada. Al pitet hi posa: «Per al noi afamat».

Es tracta d’una citació d’El fil invisible, una pel·lícula del 2017 de Paul Thomas Anderson per la qual sento un afecte gairebé malaltís. El fil invisible tracta sobre un modista meticulós i obsessiu anomenat Reynolds Woodcock, i quan es va estrenar es va convertir de seguida en un dels textos de referència de la nostra relació. En Marc i jo solíem imitar la veu queixosa d’en Reynolds —«No puc començar el dia amb una confrontació, si us plau»— per demanar dissimuladament a l’altre que el deixés en pau. A la pel·lícula, en Reynolds queda encisat amb una cambrera que es diu Alma quan ella li serveix un esmorzar copiosíssim juntament amb una nota que diu: «Per al noi afamat. Em dic Alma». Juntament amb la foto del pitet vaig publicar una captura de pantalla de la nota de l’Alma. És probable que Facts Buddy extragués les dades d’aquestes dues imatges i les combinés.

Per molt que internet es pensi que sap sobre mi —i molta informació l’he aportada jo voluntàriament—, hi ha certes coses que no podrà saber mai. Per exemple, es pensa que un mem és el meu fill. Quan Facts Buddy l’anomena Alma, em fa sentir que, en certa manera, he evadit la mirada implacable d’internet. I així és com em fa sentir sempre el meu fill. Com si m’hagués sortit amb la meva.