Magda Bartrolí

El llarg camí per tornar a casa

'Avi, et trauré d'aquí!' fa recordar, estremir, plorar, emocionar, enutjar-se i indignar-se, i, finalment, fa alçar el cap ben alt amb serenitat i determinació

Avi, et trauré d’aquí! és la història d’un avi, Joan Colom, i el seu net, Joan Pinyol, i del fil invisible i màgic que els uneix passats els anys. És, també, un homenatge a les víctimes de la guerra i a les valentes vídues i fills orfes que van tirar endavant. I és, per sobre de tot, un clam col·lectiu per treure de l’oblit els milers i milers de víctimes republicanes de la guerra civil les restes de les quals van ser traslladades, sense permís de ningú, al Valle de los Caídos.

A la primera part del llibre, amb una prosa poètica intimista i continguda, l’autor ens obre finestres cap al passat més gris de la nostra història per mostrar-nos les condicions de vida als camps d’entrenament, la tristesa infinita que amarava els hospitals militars on tants homes ja intuïen que hi deixarien la vida o els llaços d’amistat entre aquests soldats que compartien destí a contracor. Les cartes que l’avi enviava a la dona i els fills a Capellades esdevenen un tresor incalculable que serveix a Joan Pinyol per reconstruir el dia a dia dels últims dies del seu avi i, de retruc, de tota una època que molts lectors deuen recordar.

La segona part de l’obra reconstrueix el gegantí periple que l'autor ha seguit durant anys per reclamar el retorn de les restes de l’avi al cementiri de Capellades. Una lluita monumental que topa una vegada i una altra contra l’olor de resclosit d’una democràcia que encara put massa a franquisme. Joan Pinyol explica al detall els tràmits administratius i burocràtics que ha seguit, que evidencien la necessitat d’una Llei de memòria històrica valenta i contundent, on d’una vegada per totes a les víctimes de la guerra se’ls retorni la dignitat. I la pau. En la seva lluita, però, no està sol, i cada vegada s’hi sumen més veus de persones que, com ell, també reclamen que es faci justícia.

El llibre de Joan Pinyol és un acte d’amor d’un net al seu avi. És, també, un llibre que fa recordar, estremir, plorar, emocionar, enutjar-se, indignar-se i, finalment, fa alçar el cap ben alt amb la serenitat i la determinació que només s’assoleixen quan se sap que el camí que es fa és el just i correcte, l’únic camí possible.

 

Avi, et trauré d'aquí!

Avi, et trauré d'aquí!

Joan Pinyol

#Periodisme

Més a Actualitat