Maria Beneyto
Maria Beneyto i Cuñat neix a València el 14 de maig de 1920, tot i que viu la infància a Madrid perquè el seu pare s'hi volia obrir camí com a autor teatral. Abans de començar la guerra tornen a casa, i viuen la postguerra en el bàndol dels perdedors.
Als anys cinquanta entra en el cercle de poetes com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp o Miquel Adlert, i publica els dos primers llibres
(Altra veu i Ratlles a l'aire) a l'editorial Torre.
A partir del 1958 es decanta sobretot per la prosa narrativa, i no publicarà el seu pròxim poemari, Vidre ferit de sang, fins al 1977. Posteriorment, i després d'un altre llarg silenci, torna amb Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Bressoleig a l'insomni de la ira (2003). El 2025 es publica el llibre pòstum El que resta
d'un clam perdut.
Mor a València el 14 de març de 2011.