Francesc Almela i Vives
Francesc Almela i Vives, nascut a Vinaròs el 1901 i mort a València el 1967, va ser un dels escriptors i intel·lectuals valencians més actius abans de la Guerra Civil. Va ser president de la secció valenciana de Nostra Parla, vicepresident de l'Agrupació Nacionalista Escolar i director de Taula de Lletres Valencianes i de Nostra Novel·la.
Forma part de l'anomenada «Generació del 1930», amb autors com Adolf Pizcueta o Miquel Duran de València.
La seva poesia dels primers anys està recollida a L'espill a trossos (1928) i Joujou (1933), i es caracteritza per la pulcritud formal i el distanciament irònic, en la tradició de Josep Carner i Guerau de Liost. A la postguerra redueix la voluntat paròdica i augmenta el component escèptic i la preocupació pel pas del temps a La llum tremolosa (1948), La columna i les roses (1950) i Les taronges amargues (1955).
Els poemes més valuosos d'aquests llibres estan recollits en aquesta antologia, La llum crepuscular
