Andreu Pujol a 'Nació Digital': "CDC ha estat hàbil per convertir en traïdor a qui no fa la seva"

Andreu Pujol a 'Nació Digital': "CDC ha estat hàbil per convertir en traïdor a qui no fa la seva"
Andreu Pujol a 'Nació Digital': "CDC ha estat hàbil per convertir en traïdor a qui no fa la seva"

Gerard Fageda entrevista Andreu Pujol Mas a Nació Digital arran de la publicació del llibre Vam fer un referèndum

 

Andreu Pujol Mas (Breda, 1986) es va llicenciar en Història i Història de l'Art per la Universitat de Girona. Col·labora com articulista a El Punt Avui, El Periódico i El Temps. També participa en tertúlies d'actualitat política a TV3, Catalunya Ràdio, Telecinco i Cuatro. A més és regidor al seu poble pel grup municipal d'ERC.

L'autor de Vam fer un referèndum (Edicions Saldonar) fa una radiografia detallada i cronològica de la relació entre els partits independentistes des de la gestació del 9-N fins a l'execució de l'1-O i que presenta aquesta setmana amb Gabriel Rufián. "Convergència diu unes coses i en fa unes altres", assegura Pujol Mas en aquesta entrevista amb Nació Digital. Comença relatant detalladament una història marcada per deslleialtats i tensions, i finalitza posant en valor la valentia de la gent en el referèndum de l'1 d'octubre. "Tothom estava mobilitzat i disposat a tallar carrers i envoltar conselleries", certifica.  

–Per què el llibre se centra tant en les tensions entre partits independentistes?

–Tracto les diferents cares de la moneda. Tots els llibres sobre l'1-O parlen d'allò positiu, d'allò del que tothom està disposat a explicar. Però en el si mateix del sobiranisme hi ha diverses tensions. Si no se sap això, no s'entén la situació actual.

–Últimament aquestes tensions són més explícites que mai arran de les negociacions per formar Govern o de la filtració de declaracions al Tribunal Suprem.

–Sí, i tinc la certesa, per exemple, que les declaracions de Marta Rovira van ser filtrades per algú de l'entorn independentista. Durant la setmana passada van declarar diverses persones i només van ser filtrades les seves, amb paraules textuals i tot. Si ho fes Espanya, filtraria les de tothom. Casualment aquell dia també hi havia declaracions d'una persona d'un altre partit [es refereix a Marta Pascal, del PDECat].

–Quan comença a degradar-se la relació entre l'antiga Convergència i ERC?

–Ve de lluny. Els republicans aproven els pressupostos d'en Mas a canvi de tot un seguit de mesures en matèria nacional, el 19 de desembre de 2012 signen el Pacte per la Llibertat amb l'objectiu de convocar el 9-N. És aquí on ERC veu que ells no tenen cap pressa per seguir la ruta independentista. Això ja s'interpreta com una deslleialtat. Però Convergència sempre ha estat hàbil per convertir en un traïdor a qui no dóna suport a la seva voluntat.

–Segons vostè és el que van fer per aconseguir que es fes Junts pel Sí el 2015. Ho descriu "com una violació més que una relació".

–És un símil que faig. No va ser una entesa de bon grat. A Convergència li interessava per amagar la baixada electoral malgrat que les enquestes deien que la llista unitària era la pitjor de les opcions, que dos i dos no sumaven quatre. En Mas va domesticar Òmnium Cultural i l'ANC perquè donessin suport al relat de la unitat i de la llista única, i tothom ho va comprar fàcilment. 

–És el que anomena "pressing CUP" i "pressing ERC"?

–Van fer saltar les alarmes quan els cupaires es negaven a investir en Mas i no va passar res. També deien en les últimes eleccions que si el sobiranisme no es presentava en una sola llista perdria, i va tornar a guanyar. Ara passa el mateix amb la investidura de Puigdemont.

–Què passa?

–Convergència diu unes coses i en fa unes altres. És molt comprensible que Puigdemont estigui a Brussel·les per no estar empresonat, però això certifica que no és capaç de defensar les institucions i que la investidura no pot ser efectiva. Gesticulen molt fort que s'ha d'investir Puigdemont per espolsar-se la culpa d'haver fet una promesa electoral que se sabia que no es podia executar, i per tenir més força a l'hora de negociar el nou govern. De fet, ja treballen amb altres escenaris, no és casualitat que es fes circular per tot arreu el perfil d'Elsa Artadi.

–Què vol dir amb "diuen unes coses i en fan unes altres"?

–Fins al punt que CDC, ara PDECat, va haver de fer fora la majoria dels seus consellers. Això s'ha de dir clar: es dedicaven a boicotejar la feina del Govern a l'anterior legislatura. I els altres dos consellers del PDECat que es van quedar a l'executiu, es van treure tota la responsabilitat i la van traslladar a Oriol Junqueras. Això és gravíssim.

–Parleu dels "consellers dodotis". Se'ls pot retreure que tinguessin por de la justícia espanyola? Ara la por està ben escampada i ERC no n'és aliena.

–No se'ls pot retreure. Però ara hi ha una por ben fonamentada mentre que en aquell moment no se sabia què passaria. I aquesta por, la de pensar que no podíem superar la força de l'Estat, és la que ens va portar a una profecia autocomplerta. Vam pecar del mateix després de l'1-O.

–Què s'hauria d'haver fet a l'octubre? En què es va fallar per no haver fet vinculant el referèndum?

–En aquell moment, quan tenies a tothom mobilitzat i disposat a tallar carrers i envoltar conselleries, s'hauria d'haver fet una crida des del Govern a defensar els resultats de l'1-O per la força de la desobediència pacífica. Segurament no s'hauria acabat produint una victòria perquè tenir el control del territori és gairebé impossible contra la força de l'Estat. Ara bé, sí que es podria haver generat una situació de caos que no sé ben bé on ens hagués portat. A més, les conseqüències penals no haurien sigut molt pitjor, perquè si no hi ha delicte se l'inventen igualment, tant per tant, fes el "delicte". Ara, intentar investir Puigdemont a distància seria només una desobediència a mitges que només serviria perquè li fotin un puro a cinc persones.

–Amb l'1-O l'independentisme es va guanyar la legitimitat democràtica per tirar endavant la DUI?

–Aquell dia tothom estava cridat a votar, i qui no va anar a votar hem d'entendre que ja li estava bé el resultat. La pregunta del referèndum és clara, i no entren en joc altres factors com en les eleccions.

- Però no va quedar clar si l'independentisme superava el 50% de la població.

- És cert. Però tampoc sabem si tota la gent que no va anar a votar hagués votat que no. I en les últimes eleccions es va demostrar que això no hauria estat així, l'independentisme va pujar 100.000 vots en relació al referèndum.

Vam fer un referèndum

Vam fer un referèndum

Andreu Pujol Mas

#Periodisme