Gelatina de plata és un recorregut personal i oníric per les illes transparents que el poeta Israel Clarà guarda a la seva memòria. És un diàleg intercultural amb personatges que d'alguna manera han marcat la seva existència com a escriptor. 

Aquest poemari és un compendi d'aquelles imatges que, si bé no poden ser copsades pels ulls, es revelen dins l'ànima amb tota la força.

«Si Beethoven va imaginar la música malgrat la sordesa, també és possible que un poeta invident imagini la llum com una mena de tinta que permet escriure el que és invisible, potser l'ànima humana i la de totes les coses, l'ànima de l'univers i la imatge que en recreen els grans artistes —mèdiums— com una revelació». [del pròleg de Cristina Àlvarez Roig]