Si algú es preguntés de quins materials està feta la poesia que s’escriu avui a Itàlia i volgués saber també si gaudeix de bona salut, hauria de començar llegint Historiae d’Antonella Anedda. Es tracta, sens dubte, d’un dels llibres més reeixits que s’han publicat en aquest país en les dues primeres dècades del segle XXI, i els diversos premis que ha rebut a l’obra publicada ho avalen així. Amb «reeixit» em vull referir al fet que es tracta d’un recull de poesies en el qual totes les seccions que el conformen es mantenen en un mateix nivell de tensió lírica, tot i la diversitat formal i temàtica, sense caigudes estilístiques, baixades inesperades d’inspiració o operacions de farciment. Historiae, vet aquí, és un llibre que evita que l’objecte poètic més pur s’allargassi innecessàriament amb additius de qualitat més lleugera. L’equilibri és una mercaderia rara en poesia i, en el llibre que teniu a les mans, la fita s’assoleix amb sorprenent perfecció. Es tracta, segons el meu parer, d’un exemple immillorable per constatar amb escreix que avui, a Itàlia, s’escriu molt bona poesia i que caldria superar la desconnexió, incomprensible, en la seva recepció a casa nostra durant les darreres dècades. 

Historiae: només llegint el títol en llatí amb desinència al plural, obtenim força pistes sobre al voltant de quin eix gravita el treball poètic d’Antonella Anedda. Ens trobem davant d’una activitat de prospecció sobre quin és el sentit d’una comunitat, sobre les relacions dels seus membres sempre en equilibri precari i sobre el punt precís en què aquesta estabilitat està a punt de disgregar-se. Al mateix temps, però, Historiae és també una cronohistòria, un inventari, un recompte, una narració de tots aquells fets més estretament íntims que, en reformular-se poèticament, assumeixen un significat més pregon que cal desxifrar. Historiae ens parla, així mateix, d’aquelles vivències que no han estat sepultades pel temps i en el temps i que, a través dels versos, s’encrespen de vida com ones sempre en moviment. 

Ja des del títol del llibre, la nostra poeta arrossega la poesia cap a un territori híbrid i la torna a situar sota la cúpula de la cultura humanística. En la reivindicació d’un clàssic llatí, d’una obra historiogràfica i no literària, Anedda busca aquella síntesi d’entre tots aquells coneixements que la poesia per vocació sempre ha encalçat. Al llarg del llibre s’entrecreua una reflexió sobre els destins col·lectius i individuals, amb una mirada que abraça l’actual moment històric, enriquit per exemples d’èpoques precedents, junt amb una acurada observació dels paisatges naturals, urbans i domèstics, completada amb al·lusions constants a altres lectures (l’Eneida, Dante, Auden, Lamarque…) i meditacions de diversa transcendència. Historiae no només cita alguns passatges de l’obra mestra de Tàcit, sinó que connecta en una única mirada diversos punts de vista sobre el nostre present, tot perseguint l’ossada d’una història general. El títol indica no únicament un model d’escriptura, sinó també un mètode, un treball pacient que submergeix la crònica en la història, i li dona una orientació i una perspectiva ben particulars.

Historiae és també un llibre on la racionalitat, la mirada i les lectures mèdiques —més enllà del llatí de la ciència— són els únics recursos contra el Mal que ens envaeix. Una forma de meditació laica que no vol excloure la dimensió de la lectio divina, això és, la lectura en veu alta d’un text com a mètode de reflexió: es tracta, certament, d’una relació amb la metafísica dels objectes d’ús quotidià. Les tasques domèstiques són sempre ocasions d’epifanies, i l’afaiçonament lingüístic, present sovint en l’obra d’Anedda, i que es reforça encara més en aquests poemes on senyoreja l’escrúpol d’una observadora que no jutja, la retina de la qual s’omple d’imatges realistes, amb un simple interès anatòmic. La vista s’endinsa en les minúscules venes, dintre de la pell, fins als ossos. Cal buscar, armats d’una peculiar passió pel procés químic, com operen els cossos i els abusos de poder, i així fer-se una idea del seu funcionament. 

Ens trobem davant d’una poeta d’una llarga trajectòria i amb un important reconeixement crític i de públic, que ha estat traduïda a les principals llengües europees. Historiae, considerat com la culminació de la seva carrera literària, va ser publicat l’any 2018 a la «Bianca», l’emblemàtica i històrica col·lecció de poesia de l’editorial Einaudi. Ha estat guardonat amb prestigiosos premis a l’obra publicada, com ara la 63a edició del Premi Nacional de Poesia Carducci, entre molts d’altres. Ara, gràcies a la complicitat de Saldonar, teniu la possibilitat d’endinsar-vos, des del català, en un dels mons literaris més lúcids i peculiars de la poesia italiana del segle XXI. I és que, com ha escrit Peter Hainsworth, la d’Anedda és una claredat conquerida amb molt d’esforç per una poeta que sap fer música de la quotidianitat.