La pregunta de què és la literatura, més enllà de la resposta simplista i mandrosa de "tot el que va en un llibre", no és fàcil de contestar. És la pregunta amb què es va haver d’enfrontar Robert Eaglestone quan el seu editor anglès li va demanar que escrivís un llibre sobre per què és important, la literatura. I, si no em creieu a mi, feu-li cas a ell: "El gran problema que m’he trobat per escriure un llibre sobre per què la literatura és important és que la literatura és impossible de definir. Des de la majoria de punts de vista, és difícil d’explicar per què una cosa que no es pot definir és important".

El que és interessant és que Eaglestone és absolutament coherent amb aquesta constatació, que es pren al peu de la lletra. No li busca una definició. Després de tot, estem dient que la literatura és impossible de definir, no difícil, impossible, amb la qual cosa buscar-li definició és perdre el temps.

És clar que Eaglestone no podia retrobar-se amb el seu editor i entregar-li un manuscrit de quatre pàgines on desenvolupa la idea que no hi ha res a parlar. De manera que el que fa és agafar-s’ho tot plegat amb un gir literari —encara que no puguem dir què significa, això de literari, ja ens entenem: "En comptes d’abordar aquest problema com ho faria un advocat o un científic, buscant una definició legal o científica, l’enfoco des d’una perspectiva literària. Faig servir una metàfora". I la metàfora és bona: "La literatura és com una conversa viva".

A partir d’aquí, Eaglestone parla tant del que és una conversa com del que és la literatura, si no més. Explora el sentit de les figures retòriques, la sensibilitat rere la poesia, l’objectiu de l’educació i tants altres temes.

I el més interessant és que no fa cap descobriment. En absolut. Llegint els seus arguments, sobta fins a quin punt tot el que diu hauria de ser de sentit comú, compartit. Ara bé, o no hi havíem pensat, o no hi havíem caigut, o no ens ho havíem mirat així. La literatura. Per què és important és una oda a l’art de dir el que haurien de ser obvietats, unes obvietats que de vegades necessitem sentir en veu alta o llegir en negre sobre blanc per copsar la magnitud de la seva importància. Quan ens n’adonem, entenem quin tros de regal ens ha fet Robert Eaglestone.