D’amor i desig és fruit de l’última etapa de la vida Iannis Ritsos. La quinzena d’anys que va de la fi de la dictadura a la mort de Ritsos és una època de reconeixement general de la seva figura, a Grècia i a l’estranger, i de treball incessant. El poeta poleix i publica textos d’altres anys (especialment del temps de la dictadura), reedita obres que fins llavors només s’havien pogut publicar en països del bloc socialista (com els Poemes de Makrónissos, sobre la seva experiència, a finals dels anys 40, al centre de detenció i tortura situat en aquesta illa deserta) i, naturalment, continua escrivint. La poesia i la prosa d’aquest període presenten un caràcter especialment reflexiu, sense la urgència i l’esperit combatiu de les composicions del període anterior, i són més donades a la fantasia. També a la fantasia eròtica, que troba, en aquests plàcids darrers anys de vida, una expressió més lliure. Ritsos disposa de més temps per viatjar, tant a l’estranger, per recollir guardons i reconeixements, com dins mateix de Grècia: a la seva Monemvassià natal, a l’illa de Samos, pàtria de la seva dona, i als pobles costaners de Kàlamos, al nord-oest de l’Àtica, i Diakoftó, al nord del Peloponès, on gaudeix d’una calma que segurament ja resulta molt difícil de trobar a l’Atenes dels 70 i 80, en plena explosió urbanística.

És en aquest context, doncs, que cal situar el present volum. El llibre es compon de tres unitats, la primera i la darrera de les quals, Petita suite en roig menor i Paraules de carn, van aparèixer al número 8 de la revista Η λέξη (El mot), un número d’homenatge al poeta, l’octubre de 1981. Els poemes es van publicar en fotocòpies del manuscrit de Ritsos, amb la seva cal·ligrafia característica, d’inspiració bizantina. Aquell mateix any, Ritsos va publicar en forma de llibre aquestes dues unitats, afegint-hi entremig (en ordre cronològic) la composició Cos nu. L’edició, a cura del relligador i dibuixant Dionissis Valassis, també reproduïa els manuscrits de la primera i la darrera unitat i anava acompanyada d’il·lustracions del mateix Valassis.

Totes tres unitats comparteixen tema i són fruit d’un any de la vida de Ritsos, entre el gener del 1980 i el febrer del 1981. S’hi pot observar com el mateix motiu passa d’unes primeres composicions, les de la Petita suite, breus i impressionistes a l’estil més torrencial del Cos nu i, finalment, als poemes sòlids i extensos de Paraules de carn. Ritsos va batejar el conjunt amb el nom Ta erotiká, que en grec és molt senzill i directe però a l’hora de traduir-lo no ho és tant. El títol evidencia el tema dels poemes, que és l’amor passional, l’amor carnal, amb un erotisme marcat en alguns casos i molt difús en d’altres. Aquesta presència de vegades molt difusa de la carnalitat m’impedia traduir-ho com a Poemes eròtics o, més exactament, Els eròtics, que hauria estat l’equivalència més immediata. Molts poemes d’aquest volum no són el que en català entenem per poema eròtic. Això és perquè en grec l’adjectiu erotikós deriva del substantiu érotas, que és una de les dues maneres de designar el que nosaltres anomenem «amor». En grec érotas, l’amor passional (i derivats com el verb erotévome, «enamorar-se») es distingeix d’agapi, l’amor com a estimació i tendresa (d’aquí que el verb per «estimar» sigui agapó). Els poemes d’aquest recull, doncs, tracten aquesta primera mena d’amor, l’amor que implica desig (que apareix a Cos nu amb el terme antic hímeros, suggerit a Ritsos per la inversió de les primeres tres notes de l’escala de do major) i passió pel cos de l’altre. Per recollir totes les implicacions de l’original, m’he decidit per aquest títol analític, si es vol, Poemes d’amor i desig, que per consell del bon amic Arnau Barios de seguida va quedar concentrat en D’amor i desig. A l’amic Aris Batagiannis, que em va deixar el llibre en un moment que es prestava especialment a aprofundir-hi, agraeixo i dedico aquesta traducció.