Fotografia

Alba Sabaté Gauxachs

“Contrastos” contra la resignació i el conformisme

La col·lecció de periodisme narratiu de Saldonar neix en oposició a la no-ficció edulcorada, a l’acceleració anestesiant i a una simplificació que ens pot dur al cinisme

La primera accepció de la paraula contrast al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és “oposició”. La segona, “impediment”. La tercera ja parla de “dissemblança”, mentre que la quarta destaca la “relació entre diversos tons o valors d’un color”.

Periodisme i literatura, d’entrada, poden semblar oposats. Es pot pensar que l'un suposa un impediment per a l’altre, que són conceptes dissemblants. Però si afinem bé la mirada, ens adonarem que estan molt relacionats. En literatura, contrastar és una tècnica. En periodisme, un manament. Contrastar, però, no és sinó marcar una diferència.

Amb aquesta voluntat neix “Contrastos”, una aposta de Saldonar pel periodisme que explica la realitat amb les eines de la literatura. Aquesta tendència té noms diversos: periodisme narratiu, periodisme literari —que no sobre literatura— i fins i tot nou periodisme. Tot i així, nou no ho és.

“Contrastos” tant descobreix com recupera. En un entorn accelerat, el procés periodístic més artesanal guanya força. El passat es postula com a garantia de futur. Amb la base dels millors clàssics d’ahir però amb la vista posada en l’avui, el periodisme narratiu cerca els fets menys evidents, es troba amb personatges anòmals, dubta però s’atreveix. Afegeix i elimina, retrocedeix i avança. No segueix cap manual ni se sotmet a cap instrucció. No té dogmes ni normes. No preveu el temps ni l’espai necessaris. Aspira a la perfecció del relat.

Tot plegat pot semblar una manera de fer gairebé contracultural en la immediatesa en què vivim. Però es tracta d’un procés que vetlla per la qualitat i la funció social d’una professió vocacional que la societat es mira amb recel. Així, el periodisme narratiu ha estat aplaudit arreu i l’enalteixen destacades signatures, tradicionals i contemporànies que, amb “Contrastos”, parlaran també en català.

Si contrastos vol dir oposicions, aquesta col·lecció neix en oposició a la no-ficció edulcorada i a l’acceleració anestesiant. Oposició a una simplificació que ens pot dur al cinisme. Oposició a la resignació i al conformisme, a lletres políticament correctes, a dissertacions autoreferencials i a reflexions catàrtiques d’autoajuda. Oposició a un món diluït en titulars superficials que més que mostrar-lo, l’oculten.

“Contrastos” s’inaugura amb quatre títols amb un comú denominador: la realitat més crua servida perquè n’assaborim l’amargor, però també alguns tímids matisos dolços. Es tracta que coneguem històries que ens interpel·lin i ens facin sortir de la pròpia autocomplaença, dilemes que no deixen de girar al voltant dels grans temes clàssics de la literatura. Els veurem a casa i a l’estranger, en moments de pau i en situacions de guerra, en pobles i ciutats, en barris desestructurats però també en estructures aparentment sòlides; en festivals de música multitudinaris o en els indrets més remots del planeta.

En alguns moments, semblarà que ens falti l’alè. Sobretot, en recordar constantment que la matèria primera que estem consumint, atractiva i antipàtica alhora, no emana de la imaginació de ningú. Són experiències tan descarnades com reals.

Amb una literatura enlluernadora, el periodisme narratiu ens recorda així que res és innocent. Aquesta col·lecció, tampoc.

Alba Sabaté Gauxachs

És la directora de la col·lecció de periodisme narratiu de Saldonar «Contrastos»

La profunditat de les butxaques

La profunditat de les butxaques

Josep Lluís Micó

Contrastos